Benvinguts al País Català!

Localisation géographique

Terra de Memòria

 
Share |
Pàgina inicial > Zoom > Cultura i patrimoni > Terra de Memòria

La Retirada

Els historiadors anomenen Retirada l’exili de mig milió de republicans espanyols a finals de gener i principis de febrer de 1939, després de la caiguda de la 2ª República Espanyola i la victòria del General Franco. A França no hi ha res preparat per a acollir-los. Es distribueixen les dones i els nens en diferents centres d’acollida. S’agrupen els homes, durant diverses setmanes, a les platges del Rosselló, directament a sobre la sorra, i ells mateixos s’hauran d’enfrontar al fred, a la gana i a  les malalties abans que els internin en diferents camps, distribuïts pel sud de França...

PAULILLES Més informació

Maternitat Suïssa d'Elna - Castell d'en Bardou

La Maternitat porta una doble denominació : Maternitat Suïssa d'Elna i Castell d'en Bardou. En efecte, abans que la història de la Maternitat fos descoberta, l'edifici era conegut a Elne des del començament del XX segle sota el nom de «Castell d'en Bardou».
Ha estat construït cap a 1900 per l'industrial català, Eugène Bardou, fabricant de paper de fumar, que va ser igualment home polític i progressista social (un dels creadors de les Assegurances Mútues de les Pirineus - Orientals). La marca referència de les seves fàbriques es deia «El Nil», tant i tan bé que aquesta marca s'ha afegit en nom de família per donar el nom d'ús popular : «Bardou-Nil». Així, Eugène Bardou es distingia d'una altra branca molt cèlebre d'aquesta família, dita «Bardou-Job». Els Bardou-Nil han fet sojorns freqüents en aquesta residència secundària fins a 1927.
Després el castell és venut a agricultors del veïnatge, la família Mirous. Aquesta família, que n'era propietària el 1939, llogarà l'edifici a Elisabeth Eidenbenz.
Més informació
La Maternitat en el seu context historic

El Memorial de Ribesaltes

Una comunitat de destins, el sofriment dels internats, la solidaritat desplegada
No oblideu...
Una plana entre estanys i muntanyes, a uns quants quilòmetres de Perpinyà, al costat de l’autopista.
Des de quan deuen ser-hi i fins quan hi haurà aquests campaments de barraques, vestigis, restes de filat d’espí? S’han de netejar aquests llocs, s’ha de netejar la memòria?
És possible creuar aquesta plana sense fer-se preguntes?
S’ha de fer d’aquest lloc un lloc on mai no ha passat res?
Camp militar, camp de trànsit per als refugiats espanyols, centre d’acollida vigilat, centre regional de concentració per a israelites, camp d’emmagatzematge de material alemany, camp d’internament per a presoners de guerra alemanys i col·laboradors, camp de reagrupament dels "Harkis" (autòctons algerians de l’exèrcit francès) i la seva família després de la independència d’Algèria, centre de trànsit per a les tropes del contingent… Lloc on es van creuar els destins de nens, dones i homes, a conseqüència dels esdeveniments tràgics que van tenir lloc entre 1938 i 1970, el camp de Ribesaltes és un testimoni dels anys negres del segle XX.
És un lloc singular per la seva especificitat històrica, les seves dimensions, la seva autenticitat que encara ens permet experimentar el que era la realitat d’un camp.

Paulilles, l’avenir d’una memòria

L’antiga fàbrica de dinamita Nobel, un lloc declarat

Localitzada des de l’any 1870 per l’enginyer suec Alfred Nobel, la de Paulilles va ser la primera fàbrica de dinamita a França, i es va dedicar essencialment a la producció d’explosius per a les grans obres d’enginyeria civil (Mines de Batère, Canal de Panamà).
Més informació ...
 

CG66