Benvinguts al País Català!

Localisation géographique

L’Edat Mitjana

 
Share |

L’Edat Mitjana

L’expedició fracassada de l’emperador dels francs, Carlemany, prop de Saragossa (i el seu famós episodi de Roncesvalles) l’any 778, tindrà conseqüències inesperades i beneficioses per al Rosselló.
Allà s’acostaran, bo i fugint dels disturbis del sud dels Pirineus, nombrosos religiosos, nobles, intel·lectuals, savis o simples particulars de condició més modesta, atrets per una política de tolerància i incitats a la immigració pel principi de l’aprisió decretat per Carlemany, i segons el qual qualsevol granger d’una terra reial que es quedi sense cultivar, es convertirà en el seu propietari legítim al cap de trenta anys.
És llavors quan s’edifiquen diversos monestirs i abadies: Saint-André de Vallespir, Saint-André de Sureda (Sorède) i, uns quants anys després, Arles-sur-Tech i Saint-Michel de Cuixà.
Després de la conquesta per part dels francs, el Rosselló, sota la tutela de Guillem, Duc de Toulouse, patirà diverses retallades i remodelacions a conseqüència de les querelles entre Gots, dels actes d’autoritat dels reis carolingis i d’altres peripècies que de vegades implicaran unes aliances amb els senyors musulmans, encara actius a la zona.
També és quan emergeixen diverses dinasties locals, que posseeixen fortunes colossals, de les quals procedeixen les grans famílies comtals catalanes, que romandran al poder fins al segle XV.
El Rosselló pertany llavors a una nova entitat territorial: "el Marquesat de Gotia" (zona que s’estén des dels voltants de Barcelona fins a la Cerdanya i el Conflent, juntament amb el Rosselló i sis comtats de l’antiga Septimània).
Un territori que més tard es dividirà entre els tres fills de Sunifred I: Mir, Radulf i Guifré. Aquest últim, amb el sobrenom de "El Pelós" és, sens dubte, un dels personatges més famosos de la mitologia catalana.
Llavors el nostre país entra en temps feudals, era de gran complexitat històrica i política, de violència i de guerres privades devastadores, moderades per períodes de pau i expansió demogràfica, econòmica (especialment sota l’impuls del potent Ordre dels Templers, que faran que es dessequin els pantans i constituiran àmplies i productives finques agrícoles i vitícoles des de la seva Comandància del Mas Deu a Truillàs).
En aquesta època els Comtes de Rosselló s’estableixen definitivament a Perpinyà l’any 993 (per decisió del Comte Guillabert I), l’església Saint-Jean-Le-Vieux és consagrada l’any 1025 i, anys més tard, es funda Villefranche-de-Conflent (1090). L’últim dels Comtes de Rosselló serà Girart II que, excedit per les querelles familiars, no deixarà quasi res als seus hereus. En morir, l’any 1172, deixarà la major part dels seus béns personals a comunitats religioses i farà donació dels seus dominis, entre els quals el Rosselló no és el més insignificant, al seu etern rival Alfons I, Comte de Barcelona, de Besalú i de Cerdanya, i Rei d’Aragó (fill de Ramon Berenguer IV).
Castelnou
Sota el regnat d’Alfons I es va edificar la fortalesa de Salses (el castell actual es va construir a partir de l’any 1497), per a protegir la seva nova frontera de les intencions amenaçadores del Comte de Toulouse. També en aquesta època, els jueus es van instal·lar al Rosselló de manera sòlida, beneficiant-se així de la protecció reial. Algunes grans figures d’aquesta comunitat -banquers, savis, metges, intel·lectuals, poetes- van contribuir, una mica més tard, a l’esplendor que va adquirir el Rosselló a tota Europa.
L’any 1197 Pere II "el Catòlic", fill d'Alfons I, que va regnar des de l'any 1196 fins al 1213, va fundar el municipi de Perpinyà i li va concedir el privilegi d'administrar-se per si mateix, amb una assemblea de 5 cònsols electes.
En morir, el seu fill Jaume I el Conqueridor, heretarà la corona amb només 5 anys. Els seus oncles regnaran a l'espera que el jove rei adquireixi la majoria legal, i asseguraran respectivament la regència sobre les terres d'Aragó i del Rosselló.
Cloître d

Art Romànic

• Característiques essencials del Preromànic
Arcs de ferradura, arcs i arcades amb disminució de muntants, absis quadrats, rectangulars o trapezoïdals, mur principal de la nau llis, voltes d'absis retirades de l'aplom dels murs, naus de fusteria.

• Característiques essencials del Romànic
Arcs de mig punt, voltes de canó, absis rodons, naus envoltades, decoració d'escultures, la segona edat romànica utilitza estructures de grans blocs de pedra.

L'església generalment està orientada cap a l'est. El seu absis indica la direcció del sol naixent. Més enllà del Mediterrani, a l'alba, posiciona geogràficament Jerusalem, que es convertirà molt aviat en objecte de peregrinació i de creuades.
 

CG66